L’avió i la taverna

Enviat per El Petit Dromedari

1

Passats uns mesos sense escupir res per aquí, el Petit Dromedari torna després de considerables meandres entre les dunes del vast desert de la vida que comença a albirar-se més enllà de les crestes sorrenques… vale, vale, ja paro.

Avui us explicaré un altre somni, tot i que aquest vaig tenir-lo fa bastant temps, abans que alguns dels missatges anteriors. Si l’explico és perquè és dels pocs que puc recordar amb claredat.

Sóc a Barcelona, on la Via Laietana es troba amb la plaça d’Urquinaona (un nom ben estrany, per cert). M’acompanyen uns amics de l’institut, els edificis són més grossos i alts que a la realitat, el cel plè de núvols espessos filtra una llum que impregna la ciutat d’un blau fred. Baixem per Via Laietana, gairebé buida, mentre no sé de què parlem, segurament ximpleries d’adolscència, i quan sóm a l’alçada de l’edifici on hi ha La Caixa (vegeu la foto superior), sento un soroll que ve de les altures. En alçar el cap veig un avió que comença a partir-se a trossos, sense explotar. La gent no s’immuta, però jo, veient com les parts de la nau es precipiten cap al carrer, n’adverteixo els meus amics i comencem a córrer carrer avall. Els trossos cauen netament sobre les rajoles i l’asfalt de la via, i nosaltres correm, correm…

…la Via Laietana ha esdevingut de cop un carrer peatonal ample de Gràcia, assolellat (coses dels somnis, ja sabeu), els núvols queden enrere, igual que les restes de l’avió. Arribem al final del carrer i entrem en una espècie de taverna basca. El lloc és tranquil i acollidor, tot i que les poques taules que hi ha estan arraconades a les parets, de fusta, igual que el terra. L’espai és prou gran. Hi ha un home d’escala més gran a la nostra, va amb camisa blanca i txapela, i juga a una espècie de pilota basca, amb la diferència que colpeja la pilota amb un gran peix que porta a les mans. Decidim quedar-nos allà. S’hi està bé.

 

Aquí acaba el meu somni. És estrany, ho sé, però deu ser important si el recordo amb tants detalls…

El Petit Dromedari.