Criptopoema
Enviat per El Petit Dromedari
0
L’home s’autoconvenç, es diu que no en sap,
que no sap llegir. Però en el fons sap que té raó.
És com una bombolla i un punxó.
Creu que va ser més que una nota escapada, molt ben afinada
però el músic podria haver-la tocada millor,
perquè segurament no l’havia acabada.
I no sap que moltes nits són blanques.
Li agradarien, però s’amaga, i no ho diu.
I tot i que està fotut, la casa no ha caigut encara.
Encara és de nit.
I a tu, gos penedit, només et dic:
no vinguis a la meva falda, no esperis que et tiri un pal
perquè perds el temps. Gràcies, de veriat, però no cal.
El Petit Dromedari.
