Venerant gats imaginaris
Enviat per El Petit Dromedari
5
Paraules i més paraules… com si tot fos tant complicat. S’inventen, es modifiquen, i total, perquè? Que sonin bé, que sonin complicades! Mireu! Mireu que culte que sóc, jo que sé tantes paraules! Em quedo amb tots vosaltres! Mireu com us vacil·lo!
Som-hi! Compliquem-nos la vida, busquem tres peus a gats imaginaris! Com? No pots veure’ls, els gats? No ets prou intel·ligent per a fer-ho? Ignorant! Sóc tant superior a tu que puc determinar la seva estructura atòmica com si d’un microscopi disposés.
Les coses són molt més senzilles del que semblen. Elles, les coses en sí, no pensen, no es pregunten el perquè, sinó que senzillament són. Nosaltres no, no només som, sinó que, a més, pensem (a diferents nivells, això està clar). Està molt bé analitzar, classificar, però per tal d’intentar entendre, no per a establir veritats, no per establir gats imaginaris i quedar-nos en ells i venerar-los. Què és més ignorant, entendre la simplicitat de la naturalesa de tot o crear complicades estructures rígides i inamovibles, pròpies només de pensaments humans?
No ho sé, segurament tot això té molt de contradictori, però prefereixo aquesta variació que no una suposada perfecció que, insisteixo, no existeix.
El Petit Dromedari.
