L’ànima plana
Enviat per El Petit Dromedari
0
Ara potser no em crec gaire el segon paràgraf del missatge anterior. No sé si avanço cap a algun lloc o si només em deixo arrosegar per un corrent de vent fluix i polsós. Torno a fer volar coloms de paper. De paper perquè no són de veritat, perquè són fabricats únicament per mi, pel meu cervell estrany, aquest que de vegades anomeno com si d’una tercera persona es tractés, però que en realitat sóc jo, que sóc en part mentida. Mentida meva i mentida dels altres, que veuen en mi el que no sóc, mentida meva, que no sóc com dic ser. I ho sé i sempre ho he sabut i em dic el contrari alhora que em recordo la realitat (si és que ho és). Tot és com una boira flotant, però no estic trist, només descol·locat amb mi mateix, i amb l’ànima plana. Em sembla que no m’explico gaire bé. Potser perdo facultats i m’atrofio. No em feu gaire cas, d’acord?
El Petit Dromedari.
