Abans i després
Enviat per El Petit Dromedari
0
Ara plou a fora. Molt. Però avui toca, això d’avui és una pluja digne. És de nit. Des de primera hora, el cel ja avisava que en algun moment o altre descarregaria, però s’ha esperat. No ha sortit el sol, avui no tocava. Bufava aquest vent que sembla que algú envïi des del més enllà (potser era certament així). I és que perquè la pluja ha de ser tan sovint mirada amb mals ulls? Avui ha fet el dia perfecte. Perfecte per a mi, perfecte per a altres. Tandebò que sempre que plogués fos per fer perfecte el dia a algú. La pluja és símbol de neteja, de mort i resurrecció, d’abans i després. Avui era un dia d’aquells d’abans i després, tot i que no per a mi.
De totes maneres, sí que crec que en general visc un moment de canvis, segurament no substancials, però sí interns. Començo a deixar coses enrere, o com a mínim m’adono que ho faig sense preocupar-me’n. Guanyo en llibertat i força, i poso les coses o els records que comencen a quedar enrere en petits altars per a la memòria. Espero que mai s’omplin de pols. Ara toca seguir estrenant sales d’aquest museu que porta el meu nom, reorganitzant-ne les existents. La vida és com un museu i els records són les seves obres d’art. De moment he visitat ja algunes sales interessants. Anem a veure què ens espera a les següents!
El Petit Dromedari.
