Venerant gats imaginaris
Enviat per El Petit Dromedari
5
Paraules i més paraules… com si tot fos tant complicat. S’inventen, es modifiquen, i total, perquè? Que sonin bé, que sonin complicades! Mireu! Mireu que culte que sóc, jo que sé tantes paraules! Em quedo amb tots vosaltres! Mireu com us vacil·lo!
Som-hi! Compliquem-nos la vida, busquem tres peus a gats imaginaris! Com? No pots veure’ls, els gats? No ets prou intel·ligent per a fer-ho? Ignorant! Sóc tant superior a tu que puc determinar la seva estructura atòmica com si d’un microscopi disposés.
Les coses són molt més senzilles del que semblen. Elles, les coses en sí, no pensen, no es pregunten el perquè, sinó que senzillament són. Nosaltres no, no només som, sinó que, a més, pensem (a diferents nivells, això està clar). Està molt bé analitzar, classificar, però per tal d’intentar entendre, no per a establir veritats, no per establir gats imaginaris i quedar-nos en ells i venerar-los. Què és més ignorant, entendre la simplicitat de la naturalesa de tot o crear complicades estructures rígides i inamovibles, pròpies només de pensaments humans?
No ho sé, segurament tot això té molt de contradictori, però prefereixo aquesta variació que no una suposada perfecció que, insisteixo, no existeix.
El Petit Dromedari.
Wow, em semblat genial aquesta crítica i el paralelisme amb buscar les tres potes a un gat imaginari. I m'ha recordat a mi llegint els textos per l'examen de Monterde...
En fi, parlem clar "i català", no?
Vols dir que "les coses són molt més senzilles del que semblen"? No és dogmàtic afirmar-ho? Jo estic força d'acord amb tu respecte l'ús pretenciós i absolutament inútil de terminologia enrevessada.
Sembla que es tingui interès a dir les coses de la manera més incomprensible que es pugui trobar.
Com més es "trufi" el discurs de mots exquisits desconeguts pel gruix de la població, més espectacular semblarà, i més es camuflarà el missatge, que rebrà una atenció nul·la.
No és que m'oposi a la complexitat, sinó a la imprecisió ampul·losa.
Ara bé, puc entendre que de vegades, l'única manera d'expresar-nos sigui suposant la certesa de certes coses, encara que siguem conscients de l'absurd de tal dogmatisme. El que és ridícul és que vulguem imposar opinions sobre temes absolutament subjectius com si es tractés d'implicacions lògiques. Així doncs, només discrepo en una "simplicitat de la naturalesa de tot" i, precisament perquè l'univers em sembla molt complex, trobo lògic que apareguin força individus que es creguin capaços de donar tota mena de regles universals quan probablement només tenen una manca important de reflexió.
Camellot
Molt d'acord amb la teva observació, Camellot.
Penso que l'univers és complex d'entendre, evidentment, però el seu funcionament és i només és. Som nosaltres qui, suposo que degut a la nostra condició humana, li donem el valor de complexitat, perquè crec que "les coses" no tenen un valor de simple o complex inherent. A nosaltres ens poden semblar complicades, si sabéssim més podrien semblar-nos molt senzilles.
També estic d'acord amb tu que aquesta complexitat que no podem evitar veure en l'univers dóna lloc a que les persones vulguin descobrir el seu funcionament. Evidentment, amb el que he escrit no pretenc ser dogmàtic, eh? Vaig escriure un seguit d'idees que em van venir al cap en un moment.
Moltes gràcies per comentar! :)
"però prefereixo aquesta variació que no una suposada perfecció que, insisteixo, no existeix."
Aquesta frase em sona al cap sempre que estic buscant (inútilment) la suposada perfecció i estic segur que seria molt millor ser més "instintiu i atrevit".
Dani.
No sé si s'ha malinterpretat el que acabo d'escriure. Amb això no he volgut dir que cregui que el perfeccionisme sempre és inútil.
He volgut dir que el perfeccionsime, en algunes ocasions l'utilitzem en excés.