Sembla que les coses es compliquen, m’adono que realment no controlo res. Res de res. Aconseguir-ho requeriria massa. En el moment que et penses que controles les coses t’adones que són les coses les que et controlen a tu.
No paren de picar-me mosquits (no és cap metàfora de les meves).
Te n’adones quan ansies, quan desitges coses a primer cop d’ull perfectament possibles, però la realitat cau amb un cop sec i imposa la seva dictadura. Te n’adones quan et sorprèn amb el més banal inconvenient, just aquell que ni t’hauries pogut imaginar, quan l’entorn et priva, quan les vies se separen en dos camins paral·lels però intocables.
Merda, tenia el Bloom desendollat.
El tren no para, anirà a Vladivostok o a Reykjavík, i cap dels destins és el correcte, tampoc l’erroni, però de vegades es pot albirar una finestra càlida que enlluerna des de l’altre comboi, i l’únic que pots fer és plantejar-te saltar-hi, però, de vegades, aconseguir-ho requeriria massa.
Deu haver-n’hi, de mosquits tigre, a Reykjavík?
El Petit Dromedari
Ningú va dir que el camí hauria de ser fàcil o unívoc, ni tan sols que el destí fos necessàriament allò que volem, tampoc sabem si allò que volem serà allò que voldrem. Suposo que si ens estanquem, ens acaben picant els mosquits, ja ho diuen, som 90% d'aigua i els mosquits es queden a l'aigua estancada
Hola!
És innegable que hi ha coses que escapen al nostre control.
Però també és claríssim que hi ha moltes coses que podem controlar bastant bé(d'exemples n'hi ha molts).
Potser és massa dogmàtic dir "que les coses et controlen a tu". Podriem dir que: algunes coses ens controlen.
Un cop havent assumit que sí que pots controlar(potser no al 100% com voldriem pero bueno tampoc cal ser tan exigents) moltes coses, em sembla bé el següent consell. El qual pot ser útil de vegades i que segurament pot ser millorat i matitzat:
"Canviar les coses que es poden canviar (si es volen canviar, clar),intentar no preocupar-se per les que no es poden canviar i saber distingir entre les unes de les altres."
Encara que, el nostre sistema hormonal, els nostres instints animals i fins i tot els nostres gens poden fer que la vida no pugui ser racionalitzada d'aquesta manera(seguint un consell com el que acabo de posar).
Per això he posat "INTENTAR no preocupar-se..." en comptes de "no procupar-se" a seques.
Dani.