El Petit Dromedari viaranys del desert, meandres entre les dunes...

Em pregunto perquè quan tinc ansietat (no cal que sigui una ansietat brutal, n’hi ha prou amb els nervis d’un examen) necessito menjar coses cruixents. Home, trobo normal el fet de menjar per apaivagar l’ansietat, però m’encurioseix el fet que el menjar en qüestió hagi de ser cruixent (i preferentment de naturalesa no dolça, excepte la xocolata). Què té la sensació del cruixent que em satisfà tant? De vegades arribo a pensar que sempre tinc un cert grau d’ansietat, de fet, en molts pocs casos rebutjaria l’oferta de menjar cruixent. Tinc ansietat constant? No ho crec. O potser si? Bé, suposo que sempre podem trobar coses, foteses, per petites que siguin, que considerem que no ens van bé. Però, ara com ara, a diferència d’altres, no em puc queixar. No vull.

El Petit Dromedari.