Sobre Schrödinger, capses i gats
Enviat per El Petit Dromedari
3
Text extret de Wikipedia:
L'experiment original es basa en posar un gat (viu) dins d'una caixa d'acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (els quals han d'estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador Geiger, i una certa quantitat d'una substància radioactiva que asseguri que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats de què almenys un dels àtoms es desintegri (i un 50% de què no se'n desintegri cap); si això passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flascó d'àcid hidrociànic (molt tòxic) que matarà el gat.
En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d'un sistema regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el Principi d'incertesa que s'aplica a la interpretació de Copenhaguen, mentre no obrim la caixa, el gat està viu i alhora mort. Al mateix moment d'obrir la caixa, el propi fet de l'observació modifica l'estat del gat, que passa a ser només viu o només mort.
No és increïble? Vull dir, no és realment difícil de creure? D’acceptar? Segons la interpretació de Copenhaguen som nosaltres, llavors, que modifiquem l’estat del que hi ha dins la caixa, del que no sabem del cert? Deixant de banda que això ens atorga un rol de jutges de la indeterminació, el fet que l’estat de l'anteriorment no vist es modifiqui en observar-lo nosaltres no ens deixa el dret a escollir, tanmateix, l’estat final d’allò regit dins de la incertesa. Fins que no decidim obrir la capsa, aquesta indeterminació es mantindrà i, ja que no podrem influir en el resultat, i la caixa pot ser la de Pandora o no, tot es redueix a la mera decisió de voler-ne veure l’interior.
Potser només es tracta d’obrir-la.
El Petit Dromedari.
Exacte, diguem que allò que és ja és i només no és dins la nostra ment, així que... obrim la caixa, de totes formes, l'únic que ha canviat, es que ara coneixem, abans desconeixíem.
Jo sempre he fet el símil amb les ferides, aquestes coses son com ferides que no ens veiem. Les veritats son ferides que no ens veiem. Podem escollir entre veureles o no, entre notar-les o no. Però al final, escollim el que escollim, aquella ferida seguirà sent-hi infectant el nostre teixit.
Jo prefereixo veure, obrir la caixa de pandora!
En la peli de 'A Serious Man' sale eso den gato.
Sempre que intento entendre aquest dilema del gat, em lio més. El tema ja va sortir a principi de curs, i jo ja vaig dir que si tingués un gat li diria Shrödinger